No només existeix allò que veiem, els gasos que ens envolten no els podem veure, però sí que existeixen i estan per tot arreu. Amb aquests petits experiments hem pogut comprovar com el “gas invisible” ha estat el responsable d’apagar les espelmes! Sabem que podem trobar la matèria en estat sòlid, líquid o gasós. Hem utilitzat un líquid (vinagre), un sòlid (bicarbonat) i un gas (resultant de la reacció química de la barreja de vinagre i bicarbonat). En aquest experiment la densitat ha jugat un paper molt important. Hem descobert que el diòxid de carboni que s’ha produït en barrejar el vinagre i el bicarbonat, té més densitat que l'oxigen. Per això, la major densitat del diòxid de carboni, ha fet que es quedés dipositat al fons del vas de precipitats i en inclinar-lo sobre les espelmes el gas ha lliscat tot desplaçant l’oxigen i per això les espelmes s’han apagat (perquè el foc per existir necesita oxígen) Ja tenim ganes de començar el segon repte!
En aquest laboratori hem comprovat que un circuit elèctric ha de ser tancat perquè hi circuli el corrent elèctric i s'encengui la bombeta. El circuit ha de constar d'un generador de corrent elèctric (pila), un material conductor per on circuli el corrent (cables) i un receptor (bombeta). També hi podem posar un interruptor per "interrompre" quan vulguem el flux de corrent. Ens ha agradat experimentar amb la força electromagnètica que no podem veure, però sí que hem notat el seu efecte sobre alguns materials que se senten atrets o repel·lits entre ells. Hem entès com funcionen les brúixoles, que en realitat són com un imant amb dos pols i cadascun se sent atret per un dels dos pols de l'imant intern que té la Terra, per això sempre assenyalen el nord. El que més ens ha sorprès és veure com sense que hi hagi cap mena de contacte, només apropant un imant a una brúixola, aconseguim crear un camp magnètic més fort que el de la Terra i fem que la brúixola es torni boja i deixi d'assenyalar el nord. No ens pensàvem pas que això fos possible i menys encara que també ho poguéssim fer amb una bobina per on circuli corrent elèctric fent que es comporti de la mateixa manera que un imant. Ja estem a punt per afrontar un nou repte!
En aquest laboratori hem pogut experimentar amb la llum. Sabíem que la llum és una forma d’energia que ens permet veure-hi, però hem comprovat que no tota la llum és visible amb els nostres ulls. La ciència ens permet veure el que és invisible i la llum que els nostres ulls no poden detectar. Això és possible gràcies a detectors que poden captar aquesta llum i donar-nos informació del que no veiem a simple vista. Aquests detectors són la càmera digital per a captar la llum infraroja o les boletes fotosensibles que ens han servit per saber la intensitat de la llum ultraviolada. Poder tenir polseres fetes del mateix material de les boletes ens podria ser molt útil a l’estiu per recordar-nos que ens hem de protegir la pell del sol. Gràies per haver-nos preparat aquest interressant desafiament!
Estem molt contents d'haver participat en la Missió Alba. Resolent els diferents reptes ens hem adonat que tot científic ha de tenir constància, paciència i perseverança per aconseguir resultats satisfactoris. Amb els petits experiments que hem anat fent hem pogut entendre millor certs conceptes, de vegades fins i tot hem pogut raonar i descobrir raons científiques darrere de fenòmens que semblaven màgics, com en el primer desafiament. Ens encantaria, durant els pròxims cursos, tornar a participar en nous desafiaments científics. Gràcies equip de científics del Sincrotró Alba per haver preparat aquests reptes pensant en nosaltres, qui sap si la vostra feina haurà despertat en algun de nosaltres la vocació d'esdevenir un o una científica en el futur!